top of page

Catalogue

Je suis narcissiste

Je suis narcissiste

Opera for two sopranos, tenor, baritone, sinfonietta and electronics

WORLD PREMIERED AT THE TEATRO ESPAÑOL (Madrid), within the season of the TEATRO REAL (Madrid).

Further performances in Barcelona, at the TEATRE LLIURE.

 

March 6, 7, 8, 9, and 10, 2019

April 12, 13, and 14, 2019

Music by Raquel García-Tomás

Libretto by Helena Tornero

Stage Director: Marta Pazos

Musical Director: Vinicius Kattah

ARTISTIC PROFILE

Set Designer: Fernando Ribeiro / Lighting Designer: Nuno Meira / Choreographer: Amaya Galeote / Costume Designer: Pier Paolo Álvaro / Sound Engineer: Sixto Cámara

CAST

Clotilde: Elena Copons / Giovanni: Toni Marsol / Women: María Hinojosa / Men: Joan Ribalta

Produced by ÒBNC, in collaboration with Teatro Real, Teatro Español of Madrid, and Teatre Lliure of Barcelona.

about

It seems like an opportune moment to discuss narcissism, this pervasive type of narcissism that inundates everything, inflating our perception of ourselves and prompting us to approach everything in grand style, even if we've forgotten the underlying reasons for our actions. "Je suis narcissiste" introduces us to Clotilde, who organises cultural events and navigates each day as if it were an obstacle course obstructing her happiness. The events overwhelm her, leaving her immersed in loneliness. Couples, pets, bosses, artists, or funeral home employees seem more interested in talking than listening. Given such a fecund cultural medium, it proves sufficient that the reaction is triggered -in the form of a dead cat- for her complete emotional collapse. Exhausted, she seeks solace in the office of a psychiatrist who embraces all kinds of theories as eccentric as himself. The two will embark on a transformative journey together, or perhaps not.

Awards and nominations

Awards

  • Premio Nacional de Música 2020 (National Award of Music, Governement of Spain).

  • Alicia Awards 2019 (Catalan Academy of Music) – Interdisciplinary category for 'Je Suis Narcissiste'

  • Amics del Liceu Awards 2018/19 – Special mention from the jury for 'Je Suis Narcissiste'

  • Ópera XXI Awards – For the world premiere of 'Je suis narcissiste' by Raquel García-Tomás.

Selected nominations

  • International Opera Awards 2020 – World Premiere ('Je suis narcissiste', 2019).

  • Premios Max 2020 – Best Musical Composition ('Je suis narcissiste', 2019).

  • Premios Max 2020 – Best Musical Show ('Je suis narcissiste', 2019).

  • Premios Max 2020 – Best costume ('Je suis narcissiste', 2019).

Featured reviews

Barcelona: García-Tomás y su fantástico ‘narcissiste’

Ópera Actual | Pablo Meléndez-Haddad  13/4/2019

«Je suis narcissiste se convirtió en un gran éxito muy bien valorado sobre todo por quienes frecuentan el género, ya que emociona y provoca una fácil identificación con el público. […] Las risas nacían de gags inteligentes, de citas argumentadas, de la ironía con la que la partitura que se ríe de la ópera seria. Escenas como la del ascensor, la del funeral o la del retiro espiritual resultaron logradísimas, todo ello dibujado en una partitura políglota, ecléctica, que busca y consigue identificar el texto con imágenes auditivas rápidas del origen que sea, desde Wagner a cuencos tibetanos, sin evitar elementos electrónicos si hacían falta. García-Tomás, además, cuidó el libreto y la acentuación acomodando el canto y el fraseo, todo ello muy bien defendido por sus intérpretes.»

[VIEW FULL TEXT]

Una òpera de García-Tomás contra l’imperi selfie

ara.cat | Jaume Radigales   13/4/2019

«[…]En el cas que ens ocupa, ens trobem davant d’un títol (estrenat al Teatro Español de Madrid fa un mes i coproduït amb el Real) que personalment trobo el més madur, desimbolt, lliure i desacomplexat de García-Tomás. Fidel a les constants d’una obra marcada per l’originalitat i per l’eclecticisme amb forma de cites i picades d’ullet a la història del gènere líric, la compositora barcelonina ha trobat, amb Je suis narcissiste, la seva dimensió justa. La complicitat amb el llibret de Tornero és total i, a més, s’ha comptat amb la igualment divertida i brillant direcció escènica de Marta Pazos, acotxada per l’escenografia de Fernando Ribeiro, els figurins de Pier Paolo Álvaro i la il·luminació de Nuno Meira.

La sala gran del Teatre Lliure de Montjuïc va viure un ple total la nit de divendres, amb riures contagiosos davant de les ocurrències músico-escèniques de l’espectacle, molt ben servit des del fossat per l’atenta batuta de Vinicius Kattah davant de membres de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, amb rendiment excel·lent. Quatre esplèndids cantants (María Hinojosa, Elena Copons, Toni Marsol i Joan Ribalta) formen un equip vocal ben compenetrat, molt musical i amb un rendiment escènic senzillament extraordinari.»

[VIEW FULL TEXT]

 

‘Je suis narcissiste’, muy buena música y algunas mentiras

El País | Jorge Fernández Guerra   7/3/2019

«Je suis narcissiste es, en principio, una ópera cómica, todo un riesgo. En ella, Raquel García Tomás realiza una música portentosa que muestra a una compositora llena de recursos e imaginación. García Tomás, de entrada, abandona cualquier complejo en lo relativo a préstamos estilísticos o a citas y muestra así que no hay ópera cómica posible desde el experimentalismo, bastante experimento es ya intentarlo. La consecuencia es una música soberana que saca chispas a su reducida orquesta de once intérpretes. Habrá que seguir con atención cualquier nueva aventura de esta creadora barcelonesa en plena madurez.»

[VIEW FULL TEXT]

 

‘Je suis narcissiste’: ópera de hoy, bufa y buena

El Mundo Cultura | Tomás Marco   7/3/2019

«Je suis nacissiste es una excelente ópera cómica y el libreto de Helena Tornero trata en clave de humor el individualismo y las obsesiones del mundo actual con la historia de las penalidades de una agente de espectáculos y su variopinto mundo de personajes y sucesos. Eso hay que hacerlo muy bien y es lo que logra la imaginativa puesta en escena de Marta Pazos auxiliada por un gran equipo donde hay que mencionar el espectacular vestuario de Pier Paolo Álvaro. Un diseño moderno que aplicado a una ópera nueva no distorsiona nada, sino que lo subraya y explica.

Con todo ello, la buena música de Raquel García-Tomás, de impecable oficio, libre, mixta y descreída, tanto como para no estar aherrojada por técnicas ni estéticas. Si la puesta en escena hace guiños al cine cómico, también la música, que además usa la cita con acierto, tanto cuando es obvia y divertida, como la de La Bohême, como en otras más escondidas o dramatúrgicamente impactantes como la de Tristán.»

[VIEW FULL TEXT]

 

Related content

bottom of page