"L’òpera viu en una paradoxa: la continuïtat del gènere està garantida mentre el públic continuï atret pel grapat d’obres que, reciclades sense parar, formen el gruix de les programacions. Però la seva legitimitat només serà possible si es dóna espai als creadors actuals per poder explicar, amb les armes que ofereix la fusió de música cantada i escena, la nostra realitat. Com la d’Europa en crisi. A casa nostra, amb un Liceu que en aquest terreny no hi és, ha sigut gràcies sobretot a la tasca de franctiradors com l’equip d’Òpera de Butxaca i Nova Creació que hem tingut accés a una sèrie de primícies (bones i dolentes, és llei de vida) que han explorat els límits del gènere. L’últim projecte, Dido reloaded / Go, Aeneas, go!, aprofita totes les virtuts benèfiques del treball col·laboratiu que tota òpera comporta per oferir uns resultats, com a mínim a nivell musical, fascinants".